Test Generalitat + Gestió (A2) gratuït
10 preguntes reals, sense registre

Explicació: La Llei 13/2008 de la presidència de la Generalitat i del Govern atribueix funcions diferenciades al president o presidenta i als consellers o conselleres. Les atribucions exclusives del president inclouen sol·licitar la convocatòria d'una sessió extraordinària del Parlament (opció A), mantenir les relacions institucionals amb l'Estat i les comunitats autònomes (opció C) i nomenar els membres del Consell de Garanties Estatutàries (opció D). En canvi, els titulars de les conselleries, com a membres del Govern, tenen entre les seves funcions la de proposar al Govern avantprojectes de llei, projectes de decret legislatiu, decrets llei o decrets en l'àmbit de les seves competències.

Explicació: La Llei 13/2008 de la presidència de la Generalitat i del Govern estableix que el nombre, la denominació i l'àmbit de competències dels departaments de la Generalitat es determinen mitjançant un decret del president o presidenta de la Generalitat. Aquesta atribució al president és coherent amb el seu paper de cap del Govern: és ell o ella qui configura l'estructura del Govern en el moment de la seva formació o quan ho considera necessari. No es fa per llei del Parlament (opció C), que seria més rígid; ni per decret del Govern com a col·legi (opció A); ni per ordre de la Secretaria del Govern (opció B), que és un òrgan de rang inferior.

Explicació: La creació d'òrgans administratius de rang inferior dins d'una conselleria comporta decisió sobre l'estructura orgànica. Segons les normes de règim jurídic de l'Administració de la Generalitat, quan es tracta de crear òrgans de rang inferior a secció dentro del Departament d'Economia i Finances, aquesta competència correspon al conseller responsable mitjançant resolució, que és l'acte que pot emanar d'un òrgan inferior en la jerarquia (en aquest cas, el conseller) per a qüestions de gestió interna de la seva estructura.

Explicació: El Consorci Institut Català d'Avaluació de Polítiques Públiques, conegut com a Ivàlua, és el consorci públic i mitjà propi de la Generalitat de Catalunya que té per missió promoure la cultura de l'avaluació de polítiques públiques entre les administracions públiques catalanes, les entitats sense ànim de lucre que persegueixin finalitats d'interès públic i entre la ciutadania en general. La seva naturalesa de consorci és rellevant: es tracta d'una entitat amb personalitat jurídica pròpia, participada per la Generalitat i d'altres administracions. La seva funció és avaluadora i de foment de la cultura avaluadora, no de fiscalització (que correspondria a la Sindicatura de Comptes o a la Intervenció General) ni de lluita contra el frau (competència de l'Oficina Antifrau).

Explicació: La Comissió Jurídica Assessora és un òrgan consultiu de la Generalitat de Catalunya que emet dictàmens sobre qüestions jurídiques de l'administració autonòmica. Pel que fa a la tramitació de disposicions reglamentàries, el seu dictamen no és sempre obligatori. Segons la normativa de la Generalitat, la vinculació del dictamen de la Comissió Jurídica Assessora depèn del que estableixi una norma amb rang de llei. Això significa que, com a regla general, el dictamen és consultiu, però només és vinculant en aquells casos en què una llei ho hagi establert explícitament. La matèria és delicada perquè afecta la seguretat jurídica dels reglaments, però la llibertat legislativa permet que el Parlament de Catalunya decideixi en quins casos el dictamen ha de ser necessàriament vinculant.

Explicació: El catàleg de dades i documents electrònics és una eina administrativa que facilita la relació dels ciutadans amb la Generalitat. Tal com estableixen les normes de modernització administrativa, la seva finalitat principal és donar accés a les comunicacions i notificacions de manera que els ciutadans puguin consultar els escrits que l'Administració ha dirigit a ells, així com mantenir un registre electrònic de les seves actuacions administratives.

Explicació: L'article 8.1 del Text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/2002, de 24 de desembre, regula el mecanisme d'afectació, és a dir, el procés pel qual un bé patrimonial de la Generalitat canvia de naturalesa jurídica i passa a tenir la condició de bé de domini públic. Perquè es produeixi aquest canvi, cal un acte formal d'afectació: la resolució expressa de la consellera competent en matèria d'Hisenda que destini el bé a un ús general o a un servei públic. Això vol dir que el mer ús de fet durant un cert temps no és suficient per operar el canvi de naturalesa jurídica, ni tampoc ho és una resolució del Govern en general ni la inclusió del bé en plans o programes parlamentaris. La distinció entre béns patrimonials i béns de domini públic és fonamental en dret patrimonial de les administracions: els primers es regeixen pel dret privat i poden ser alienats; els segons gaudeixen de les garanties de la inalienabilitat, la imprescriptibilitat i la inembargabilitat, i es regeixen pel dret administratiu. L'afectació formal és, per tant, el nexe jurídic que transforma la naturalesa del bé.

Explicació: Les OGE són estructures de la Generalitat de Catalunya creades per facilitar la relació entre les empreses i l'administració pública local. El seu àmbit d'actuació no es limita només a la Generalitat, sinó que s'estén als ens locals (Ajuntaments i Diputacions de Catalunya). Les OGE actuen com a intermediàries entre les entitats locals i les empreses catalanes, oferint serveis de suport. No inclouen als treballadors per compte aliè (opció A), ni es limiten només a les empreses de la Generalitat (opció B). Tampoc abasten empreses de fora de Catalunya (opció D). L'àmbit correcte és la xarxa d'administracions locals de Catalunya.

Explicació: La seu electrònica corporativa de la Generalitat de Catalunya és el portal centralitzat a través del qual la ciutadania i les empreses accedeixen als tràmits i serveis electrònics de l'administració autonòmica. Aquest portal, www.gencat.cat, actua com a porta única d'entrada a tots els serveis electrònics de la Generalitat, independentment del departament o organisme que els ofereixi. Aquesta concentració en un únic portal facilita que els ciutadans no hagin de navegar per múltiples webs sinó que trobin tots els tràmits en una mateixa seu. Així s'implementa el principi d'«un únic punt d'accés» recomanat pels estàndards europeus de govern electrònic.

Explicació: El Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital, regula el funcionament de la valisa electrònica com a sistema de notificació intern per als empleats públics de la Generalitat de Catalunya. L'article 84.3 d'aquest decret especifica que quan es posa a disposició una notificació a través d'aquest sistema, s'envia un avís informatiu a l'adreça de correu electrònic corporatiu de l'empleat públic. Aquesta previsió és coherent amb la lògica de l'administració digital: es fa servir el canal corporatiu oficial, que és el que garanteix que l'avís arriba a la persona en el seu àmbit laboral. Cal tenir en compte que no s'utilitza el correu personal ni el telèfon mòbil, ni tampoc qualsevol adreça indicada prèviament per l'empleat, sinó específicament el correu corporatiu assignat. Aquesta distinció és important perquè altres sistemes de notificació electrònica adreçats als ciutadans sí que poden preveure l'ús de canals de contacte designats pel destinatari.