Test Ajuntament de Sant Cugat + Auxiliar Administratiu (C2) gratuït
10 preguntes reals, sense registre

Explicació: L'article 103.1 de la Constitució espanyola estableix que l'Administració pública serveix amb objectivitat els interessos generals i actua d'acord amb els principis d'eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb submissió plena a la llei i al Dret. Cal memoritzar exactament aquests cinc principis. L'opció A inclou 'autonomia' en lloc de 'coordinació', cosa que la fa incorrecta. L'opció C és incompleta. L'opció D inclou 'transparència', que no apareix en aquest article concret.

Explicació: La Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, estableix en el seu article 11 que els poders públics adoptaran mesures d'acció positiva per fer efectiu el dret d'igualtat entre dones i homes. L'article 14 recull els criteris generals d'actuació dels poders públics, entre els quals hi ha garantir la igualtat de tracte i oportunitats en tots els àmbits. La finalitat principal de la llei és garantir la igualtat real i efectiva, no simplement formal. Les quotes electorals, els ajuts econòmics o els serveis socials específics poden ser instruments concrets, però no la obligació general que la llei imposa als poders públics.

Explicació: La Constitució espanyola de 1978 s'estructura en un Preàmbul, 169 articles, 4 Disposicions addicionals, 9 Disposicions transitòries, 1 Disposició derogatòria i 1 Disposició final, organitzats en Títols. El Títol VIII (articles 137-158) és el dedicat a 'L'Organització Territorial de l'Estat' i regula els municipis, les províncies i les comunitats autònomes. El Títol I és el dedicat als Drets i Deures Fonamentals. El Títol II regula la Corona. Per recordar-ho fàcilment: Títol I = Drets, Títol II = Corona, Títol VIII = Organització territorial.

Explicació: L'article 147 de la Constitució espanyola defineix els estatuts d'autonomia com la norma institucional bàsica de cada comunitat autònoma, reconeguda i emparada per l'Estat com a part integrant del seu ordenament jurídic. Els estatuts no s'aproven unilateralment, sinó que requereixen aprovació per llei orgànica de les Corts Generals. Tampoc no poden preveure normes contràries a la Constitució, perquè estan subordinats a ella. No són documents polítics sinó normes jurídiques d'aprovació parlamentària.

Explicació: L'article 137 de la Constitució espanyola estableix que l'Estat s'organitza territorialment en municipis, en províncies i en les comunitats autònomes que es constitueixin. Tots ells gaudeixen d'autonomia per a la gestió dels seus respectius interessos. Cal fixar-se en els tres elements exactes: municipis, províncies i comunitats autònomes (que es constitueixin). Les comarques no apareixen a l'article 137 — són una organització territorial pròpia de determinades comunitats, com Catalunya, però no de la Constitució en aquest article.

Explicació: L'article 12 de la Constitució espanyola estableix que els espanyols són majors d'edat als 18 anys. Aquesta és una disposició constitucional bàsica que determina la plena capacitat d'obrar i el gaudi complet dels drets civils i polítics, com el dret al vot. Abans de la Constitució del 1978, la majoria d'edat es fixava als 21 anys al Codi Civil. La nova constitució la va rebaixar als 18, equiparant-la a la majoria d'edat electoral.

Explicació: La Constitució espanyola de 1978 s'estructura en deu Títols. El Títol I (articles 10-55) porta per rúbrica 'Dels Drets i Deures Fonamentals' i és el més extens de la Constitució. Inclou capítols sobre drets fonamentals i llibertats públiques, drets i deures dels ciutadans, principis rectors de la política social i econòmica, i garanties de les llibertats i drets fonamentals. El Títol II es dedica a La Corona; el Títol III, a les Corts Generals; i el Títol VI, al Poder Judicial.

Explicació: L'article 33 de la Constitució espanyola reconeix el dret a la propietat privada i a l'herència. La funció social d'aquests drets delimitarà el seu contingut, d'acord amb les lleis. Ningú podrà ser privat dels seus béns i drets sinó per causa justificada d'utilitat pública o interès social, mitjançant la corresponent indemnització i de conformitat amb el que disposin les lleis. Cal tenir en compte que l'article 33 es troba al Capítol II del Títol I (drets i llibertats), no al Capítol II, Secció 1a (drets fonamentals en sentit estricte), per la qual cosa no és un dret fonamental pròpiament dit, sinó un dret constitucional. El dret a escollir professió és a l'art. 35; el salari mínim, a l'art. 35.1.

Explicació: La Llei 19/2020, de 30 de desembre, d'igualtat de tracte i no discriminació de Catalunya, defineix a l'article 4 les formes de discriminació. La discriminació directa es produeix quan una persona és tractada de manera menys favorable que una altra en situació comparable per raó d'una característica protegida (com sexe, raça, origen, religió, etc.). La discriminació indirecta, en canvi, és la que descriu l'opció D: quan una mesura aparentment neutral causa un perjudici major a persones amb una característica protegida. La distinció entre discriminació directa i indirecta és fonamental en el dret antidiscriminatori.

Explicació: L'article 18 de la Constitució espanyola protegeix la privacitat des de diverses vessants, però cal fixar-se en els matisos literalment. L'apartat 1 garanteix el dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge (opció B), que és l'única formulada correctament. L'opció A és falsa perquè la Constitució permet l'entrada al domicili en cas de delicte flagrant. L'opció C també és incorrecta perquè l'article 18.4 estableix que la llei limitarà (no fomentarà) l'ús de la informàtica per protegir els drets dels ciutadans. Per tant, la resposta correcta és la B.