Pregunta 1
Quina d'aquestes àrees no és de la Diputació de Barcelona?
- A. Àrea d'Acció Climàtica i Transició Energètica
- ✓ B. Àrea de Tecnologies i Sistemes Corporatius
- C. Àrea d'Infraestructures i Territori
- D. Àrea de Feminismes i Igualtat
Explicació: La Diputació de Barcelona s'organitza en diverses àrees. Entre les àrees existents hi ha l'Àrea d'Acció Climàtica i Transició Energètica, l'Àrea d'Infraestructures i Territori i l'Àrea de Feminismes i Igualtat. L'Àrea de Tecnologies i Sistemes Corporatius no existeix com a tal en l'estructura organitzativa de la Diputació de Barcelona; la gestió TIC s'integra en una altra denominació.
Pregunta 2
A la Diputació de Barcelona, qui substitueix la presidència en els casos de vacant, d'absència o impossibilitat d'aquesta per exercir les seves funcions?
- A. La Secretària General.
- B. El portaveu del grup polític a què pertany el president o presidenta.
- ✓ C. Les vicepresidències, segons l'ordre de nomenament.
- D. La presidència delegada de l'Àrea de Presidència, Serveis Generals i Bon Govern.
Explicació: A la Diputació de Barcelona, la successió en la presidència en casos de vacant, absència o impossibilitat s'estableix mitjançant les vicepresidències segons l'ordre de nomenament. Aquest és un sistema ordenat i transparent que garanteix la continuïtat de la gestió de la institució en situacions extraordinàries. El reglament intern i la normativa de govern de la Diputació de Barcelona especifiquen aquest ordre de successió, de manera que la primera vicepresidència assumeix automàticament les funcions presidencials si la presidència no pot exercir-les. Aquesta solució és més adequada que confiar en altres òrgans o persones (com la Secretària General o el portaveu del grup del president) perquè mantén la legitimitat i la jerarquia institucional.
Pregunta 3
Quin d'aquests no és un òrgan previst en el Reglament orgànic de la Diputació de Barcelona?
- A. La Comissió Especial de Comptes.
- B. Les comissions informatives i de seguiment de les àrees.
- C. La Junta de Portaveus.
- ✓ D. El Síndic provincial de Greuges.
Explicació: El Reglament orgànic de la Diputació de Barcelona estableix els òrgans de govern i administració de la institució. Entre els òrgans previstos figuren la Comissió Especial de Comptes, encarregada de revisar els comptes de la Diputació, les comissions informatives i de seguiment de les àrees, que analitzen els temes de les seves respectives responsabilitats, i la Junta de Portaveus, que facilita la comunicació entre els grups polítics. El Síndic provincial de Greuges, en canvi, no és un òrgan intern de la Diputació, sinó una institució independent de l'administració territorial amb funcions de defensa dels drets dels ciutadans. Aquesta figura és regulada per llei estatal i autonòmica, però no forma part de l'estructura orgànica de la Diputació.
Pregunta 4
A la Diputació de Barcelona, els acords plenaris s'adopten, com a regla general, per una determinada majoria. De quina majoria es tracta?
- A. Majoria absoluta
- ✓ B. Majoria simple
- C. No hi ha cap regla general sobre aquesta matèria.
- D. Unanimitat
Explicació: Segons el Reglament orgànic de la Diputació de Barcelona i la normativa de règim local, els acords plenaris s'adopten, com a regla general, per majoria simple, és a dir, quan els vots afirmatius superen els vots negatius, sense requerir que sigui la majoria absoluta dels membres de la corporació. La majoria absoluta s'exigeix únicament per als actes i acords que la llei preveu expressament.
Pregunta 5
En relació a les vicepresidències de la Diputació de Barcelona, quina de les respostes següents és correcta?
- A. No són òrgans necessaris.
- B. Són designats pel Ple de la Diputació.
- ✓ C. Són membres de la Junta de Govern.
- D. Totes les respostes anteriors són correctes.
Explicació: Les vicepresidències de la Diputació de Barcelona estan regulades pels seus estatuts i reglament de funcionament. Segons la normativa municipal i de la Diputació, les vicepresidències sí que són òrgans necessaris per al funcionament de l'entitat, designats pel Ple de la Diputació entre els seus membres, i són part integrant de la Junta de Govern, on participen en la governança de la institució. Aquestes dues característiques —ser designades pel Ple i ser membres de la Junta— són simultàniament certes, de manera que ambdues opcions són correctes i es compleixen alhora.
Pregunta 6
Segons la LBRL, quins serveis han de prestar tots els municipis?
- ✓ A. Enllumenat públic, cementiri, recollida de residus, neteja viària, abastiment d'aigua potable, clavegueram, accés als nuclis de població i pavimentació de les vies públiques.
- B. Enllumenat públic, recollida de residus, neteja viària, clavegueram, tractament de residus i pavimentació de les vies públiques.
- C. Enllumenat públic, cementiri, neteja viària, clavegueram, protecció civil i biblioteca pública.
- D. Enllumenat públic, neteja viària, clavegueram, extinció d'incendis i medi ambient urbà.
Explicació: L'article 26 de la LBRL estableix la llista de serveis obligatoris per a tots els municipis: enllumenat públic, cementiri, recollida de residus, neteja viària, abastiment domiciliari d'aigua potable, clavegueram, accés als nuclis de població i pavimentació de les vies públiques. A mesura que creix la població del municipi, s'afegeixen serveis addicionals (parcs, biblioteca, mercat, tractament de residus, etc.). L'opció A és la que recull exactament la llista de l'article 26.1 per a tots els municipis.
Pregunta 7
D'acord amb el que s'estableix a l'Estatut bàsic de l'empleat públic, com es defineix l'oferta pública d'ocupació?
- A. És un acte administratiu amb destinataris plurals que conté les regles que vinculen a l'Administració i als tribunals de selecció que han de determinar les proves selectives i avaluar les persones que hi participen.
- ✓ B. És un instrument per a planificar les necessitats de recursos humans, amb assignació pressupostària, que s'hagin de proveir mitjançant la incorporació de personal de nou ingrés.
- C. És el conjunt genèric i abstracte de proves entre les quals pot escollir l'Administració pública per comprovar la capacitat dels aspirants a ocupar les places convocades.
- D. És el conjunt de fonaments legals i reglamentaris que obliguen l'Administració pública a efectuar la convocatòria per a cobrir les places vacants.
Explicació: L'article 70 del TREBEP defineix l'oferta d'ocupació pública (OPO) com l'instrument de planificació que permet a les administracions públiques preveure i planificar les necessitats de personal de nou ingrés, amb la corresponent assignació pressupostària. L'OPO no és la convocatòria ni les bases de la selecció (que seria la opció A), ni el conjunt de proves (opció C), ni el marc legal (opció D). És simplement la declaració de necessitats de personal.
Pregunta 8
D'acord amb el que disposa el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, quins dels criteris següents fan referència a la classificació econòmica dels estats de despesa dels pressupostos generals de les entitats locals?
- A. Ha de constar de tres nivells: el primer relatiu a l'àrea de despesa, el segon a la política de despesa, i el tercer als grups de programes, que se subdivideixen en programes.
- ✓ B. Ha de constar de tres nivells: el primer relatiu al capítol, el segon a l'article i el tercer al concepte. Aquesta classificació es podrà ampliar en un o dos nivells, relatius al subconcepte i a la partida respectivament.
- C. Ha de constar de tres nivells: el primer relatiu a l'àrea de despesa, el segon al capítol i el tercer als grups de programes, que se subdivideixen en programes.
- D. Ha de constar de quatre nivells: el primer relatiu a la classificació orgànica, el segon a l'àrea de despesa, el tercer als grups de programes, que se subdivideixen en programes, i el quart a la partida.
Explicació: El text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLHL) estableix que la classificació econòmica de les despeses es fa en tres nivells: capítol (el primer nivell), article (el segon) i concepte (el tercer). Addicionalment, es pot ampliar amb subconcepte i partida. La classificació funcional (per programes) és diferent de l'econòmica. Les opcions A i C descriuen la classificació funcional o per programes, no l'econòmica.
Pregunta 9
Quines de les entitats locals següents poden integrar-se en les àrees metropolitanes?
- ✓ A. Els municipis
- B. Els municipis i les comarques
- C. Les diputacions, els municipis i les comarques
- D. Les diputacions, els municipis i les mancomunitats
Explicació: La LBRL (art. 43) estableix que les àrees metropolitanes estan integrades pels municipis de grans aglomeracions urbanes entre els quals hi ha vincles econòmics i socials que fan necessari un govern i planificació conjunta. La llei es refereix exclusivament als municipis com a entitats que s'integren a les àrees metropolitanes. Les comarques, diputacions i mancomunitats no s'integren en àrees metropolitanes.
Pregunta 10
Quins són els elements del municipi?
- A. El territori, la població, l'organització i els serveis que han de prestar obligatòriament.
- B. El territori, els seus símbols i l'organització.
- C. El territori, la població, l'organització i l'autonomia.
- ✓ D. El territori, la població i l'organització.
Explicació: L'article 11 de la LBRL estableix que el municipi, com a entitat local bàsica de l'organització territorial de l'Estat, té tres elements constitutius: el territori (terme municipal), la població (veïns inscrits al padró) i l'organització (ajuntament). No es consideren elements constitutius els serveis que presta (que són competències) ni l'autonomia (que és un principi, no un element), ni els símbols.