Test Ajuntament de Barcelona + Enginyeria (A1) gratuït
10 preguntes reals, sense registre

Explicació: Una residència d'estudiants amb 500 places en un edifici distribuït en planta baixa, planta altell i cinc pisos compleix criteris de capacitat i alçada que obliguen a disposar de Pla d'autoprotecció segons l'ordenança municipal de protecció contra incendis de Barcelona. Els criteris de requeriment inclouen tant l'alçada de l'edifici (superior a 10 metres) com el nombre d'ocupants. En aquest cas, té més de 30 habitacions/places i supera els 10 metres d'alçada, per la qual cosa és obligatori. La opció B és la correcta perquè identifica el criteri del nombre d'habitacions, que és un dels factors determinants.

Explicació: Quan s'avaluen les molèsties per soroll d'una activitat i el veí/ïna més afectat és un habitatge adjacent, les mesures s'han de fer en ambient interior. Això es deu al fet que la normativa de soroll fixa els límits de recepció en l'interior dels habitatges, que és on les persones pateixen realment les molèsties. Les mesures en ambient exterior serveixen per avaluar l'impacte de les infraestructures de transport, no per avaluar les molèsties d'una activitat sobre un habitatge concret.

Explicació: El Manual de qualitat de les obres de Barcelona estableix mesures per minimitzar l'emissió de partícules i pols durant les obres en entorns urbans. Una de les mesures fonamentals és cobrir els camions de transport de materials i residus amb lones, per evitar que les partícules es dispersin durant el transport. Altres mesures inclouen ruixar amb aigua i limitar la velocitat dels vehicles dins de l'obra. Deixar materials al descobert o augmentar la velocitat dels vehicles serien mesures contraproduents.

Explicació: La LPCAA i l'OMAIIA són normatives complementàries però amb marges d'aplicació diferenciats. Una afirmació FALSA és que totes dues normatives estableixin controls periòdics obligatoris per a TOTES les activitats, ja que l'obligació de revisió periòdica no s'aplica de forma idèntica a tots els règims d'intervenció (comunicació, llicència ambiental, autorització ambiental). Les ordenances municipals com l'OMAIIA poden ampliar el règim de control però no reduir les garanties de la LPCAA.

Explicació: El Document Bàsic de Seguretat d'Utilització i Accessibilitat (DB-SUA) del CTE regula les mesures de protecció contra impactes amb elements fixes. Específicament, estableix que l'alçada lliure de pas ha de ser, com a mínim, de 2,20 metres en zones de circulació general, i de 2,10 metres en zones d'ús restringit (com escales de més de quatre esglaons). Pel que respecta als elements fixes que sobresurten de les façanes (com voladissos, marquesines o elements estructurals), aquests han de tenir una alçada mínima de 2,20 metres per evitar que els usuaris el puguin impactar. L'opció B és la correcta perquè especifica correctament aquests paràmetres: 2,20 metres en circulació, 2,10 en zones restringides, i 2,20 per als elements sobresalients.

Explicació: La normativa de protecció contra la contaminació lumínica a Catalunya classifica el territori en quatre tipus de zones en funció de la sensibilitat i vulnerabilitat del medi nocturn als efectes de la llum artificial. La classificació va des de zones més restrictives (E1, que són zones de màxima protecció, com a àrees naturals sensibles) fins a zones menys restrictives (E4, que són les més urbanitzades). La zona E4 correspon als sòls urbans d'ús intensiu durant la nit, caracteritzats per una alta mobilitat de persones o per la seva important activitat comercial, d'oci o administrativa. Aquestes zones permeten nivells més elevats d'il·luminació que les altres categories, ja que la seva naturalesa urbana intensa justifica una major presència de llum artificial per a raons de seguretat, funcionalitat i activitat urbana.

Explicació: L'Ordenança de Medi Ambient de Barcelona, en el seu Títol 8, vincula la definició de rehabilitació o reforma a criteris combinats: la necessitat de llicència d'obres i la classificació segons les ordenances metropolitanes de l'edificació. La definició correcta exclou les obres menors aïllades i demana obres majors, establint que la rehabilitació o reforma es qualifiqueu per les ordenances metropolitanes com a rehabilitació de grau mitjà o alt. Això significa que només les actuacions més significatives, que requereixin llicència majors i que tinguin una envergadura mitjana o alta, són considerades rehabilitacions als efectes de la normativa solar. La distinció entre graus (baixa, mitjana, alta) i tipus de llicència és fonamental per determinar si s'aplicaran les obligacions de captació solar. Els graus baix o alt als efectes de llicència menors no són inclosos, limitant així l'obligació a les intervencions realment substancials.

Explicació: La Llei 20/2009 (LPCAA) estableix el procediment per a l'atorgament de llicències ambientals (annex II). Un dels tràmits obligatoris és la informació pública i la informació veïnal, que han de realitzar-se durant períodes diferenciats. La informació pública ha de durar 30 dies, mentre que la informació veïnal ha de durar 10 dies. Aquesta distinció és important per a la correcta tramitació del procediment d'atorgament.

Explicació: El Document Bàsic d'Estalvi Energètic (DB-HE) del CTE estableix requisits de control i regulació per a les instal·lacions d'il·luminació. Segons la secció HE-3 (Eficiència energètica de les instal·lacions d'il·luminació), cada zona ha de disposar d'un sistema de control que inclou obligatòriament: un sistema d'encès i apagat manual extern al quadre elèctric (no manual al quadre), i un sistema d'encesa per horari centralitzat al quadre elèctric. La diferència crucial és que els sistemes de detecció de presència només es permeten com a substitució (no complementos) en zones d'ús esporàdic. L'opció B és correcta perquè especifica 'extern' per al manual i 'substituir' per als sistemes de presència temporitzada, mentre que l'opció D permet complementar en qualsevol zona, cosa que no és vàlida segons la normativa.

Explicació: La senyalització urbana es classifica en diferents tipus segons la seva funció. La senyalització reglamentària imposa obligacions o prohibicions, la d'advertència avisa de perill, i la lluminosa utilitza llums per transmetre missatges. La senyalització d'orientació informativa és la que proporciona als conductors la informació necessària per orientar-se i facilitar el seu desplaçament a través d'itineraris prèviament establerts. Aquesta senyalització inclou panells informatius sobre destinacions, vies, equipaments i altres punts d'interès que ajuden a la navegació urbana.