Pregunta 1
La Caixa de Crèdit és un instrument de cooperació local de la Diputació de Barcelona que té per objecte l'atorgament de crèdits als ajuntaments, entitats municipals descentralitzades i mancomunitats de la província per al finançament de, entre d'altres:
- ✓ A. Noves inversions i dèficit de finançament en inversions executades en exercicis anteriors.
- B. Noves inversions i operacions de tresoreria.
- C. Noves inversions i refinançament de deute.
- D. N/A
Explicació: La Caixa de Crèdit de la Diputació de Barcelona és un fons de naturalesa creditícia que funciona com a instrument de cooperació entre administracions locals. La seva finalitat és posar a disposició dels ajuntaments, entitats municipals descentralitzades i altres ens locals de la província una font de finançament flexible per a projectes d'inversió. Un dels usos més importants és finançar noves inversions, és a dir, projectes de capital que amplien o renoven el patrimoni de l'ens local. Un altre ús significatiu és cobrir el dèficit de finançament de les inversions ja executades en exercicis anteriors. Això és especialment útil quan els ajuntaments han fet inversions però no han disposa de recursos suficients per a cobrir-les en el moment i necessiten finançament a posteriori. No és, en canvi, un instrument concebut prioritàriament per a operacions de tresoreria pura o per a refinançament de deute ja existent, que són funcions de caràcter més temporal i que es cobreixen mitjançant altres mecanismes.
Pregunta 2
El Pla Xarxa de Governs Locals té la naturalesa de:
- A. Pla de l'organització interna de la Diputació de Barcelona
- ✓ B. Pla de cooperació a les obres i serveis de competència municipal.
- C. Ordenança general de subvencions provincial.
- D. N/A
Explicació: El Pla Xarxa de Governs Locals és un instrument de cooperació que emana de la Diputació de Barcelona per facilitar les relacions entre aquest ens supramunicipal i els municipis de la província. La seva naturalesa no és interna a la Diputació ni es tracta d'una ordenança de subvencions, sinó que constitueix un pla específic de cooperació dirigit a la realització conjunta d'obres i serveis que són de competència municipal. Aquesta naturalesa el diferencia de plans organitzatius interns i de normes generals de subvencions, perquè estableix una relació cooperativa bilateral per a actuacions municipals concretes.
Pregunta 3
Quins serveis presta la Diputació de Barcelona segons el Reglament sobre l'assistència jurídica, econòmica i tècnica d'aquest ens?
- A. Només assistència jurídica, assistència econòmica i assistència tècnica.
- B. Assistència jurídica i assistència tècnica i de consultoria.
- C. Assistència jurídica (tot i que únicament en el cas de la necessitat de defensa judicial de les entitats locals), assistència econòmica i assistència per garantir la prestació de les funcions de Secretaria i Intervenció.
- ✓ D. Assistència jurídica (que inclou tota mena d'assessorament jurídic administratiu sobre qüestions que tinguin relació directa amb les competències municipals i la defensa judicial de les entitats locals en els procediments en els quals aquestes mateixes entitats en siguin part), assistència econòmica, assistència tècnica i assistència per garantir la prestació de les funcions de Secretaria i Intervenció.
Explicació: El Reglament sobre l'assistència jurídica, econòmica i tècnica de la Diputació de Barcelona defineix amb precisió els serveis que presta. L'assistència jurídica no es limita només a defensa judicial, sinó que comprèn tot tipus d'assessorament jurídic administratiu sobre matèries relacionades amb les competències municipals i la defensa en procediments judicials. A més, la Diputació proporciona assistència econòmica, assistència tècnica, i assistència especialitzada per garantir la prestació de les funcions de Secretaria i Intervenció, que són funcions essencials en les administracions locals. Aquesta multiplicitat de serveis reflecteix el rol de suport integral que la Diputació exerceix vers els ens locals.
Pregunta 4
Els criteris i variables de distribució dels recursos del Programa general d'inversions entre els municipis destinataris inclouen, entre d'altres:
- ✓ A. Assignació mínima garantida, població en proporció directa i ingressos propis del municipi corregits per esforç fiscal en proporció inversa.
- B. Població en proporció directa, percentatge de persones en situació de desocupació en proporció inversa i extensió del municipi en proporció directa.
- C. Població en aplicació directament proporcional, població estacional en aplicació inversa i nombre d'entitats de població en proporció directa.
- D. N/A
Explicació: La distribució dels recursos del Programa general d'inversions entre els municipis segueix criteris objectius que combinen diversos indicadors. L'assignació mínima garantida assegura que cada municipi rep una quantitat mínima independent del seu tamany o altres variables. La població en proporció directa implica que municipis més grans reben més recursos. Els ingressos propis del municipi corregits per esforç fiscal en proporció inversa significa que es penalitza (s'assignen menys recursos) als municipis més rics i que fan menys esforç fiscal. Aquesta combinació de variables busca equilibrar l'equitat territorial amb la capacitat financera de cada municipalitat.
Pregunta 5
D'acord amb el Reglament orgànic i funcional de l'Organisme de Gestió Tributària, aquest Organisme, per la prestació dels seus serveis...
- ✓ A. percebrà una taxa que els ens públics hauran de satisfer d'acord amb el que estableixi l'Ordenança fiscal reguladora de la taxa per la prestació dels esmentats serveis
- B. no percebrà cap contraprestació
- C. percebrà una taxa que només hauran de satisfer els ens amb una població superior als 10.000 habitants
Explicació: L'Organisme de Gestió Tributària (OGT) és un ens que presta serveis en matèria de gestió tributària a les administracions públiques. Segons el seu Reglament orgànic i funcional, la prestació d'aquests serveis ha de ser contraprestada mitjançant una taxa que estableix l'Ordenança fiscal de cada ens públic beneficiari. No es tracta de serveis gratuïts, sinó que han de ser finançats pels ens públics que en gaudeixen, independentment de la seva mida poblacional. La taxa es regula en les ordenances fiscals de cada administració receptora del servei.
Pregunta 6
D'acord amb el text refós de la Llei concursal, el concurs de creditors tindrà la consideració de voluntari...
- ✓ A. quan la primera de les sol·licituds presentades hagués estat la del propi deutor. En la resta de casos, el concurs es considerarà necessari
- B. quan alguna de les sol·licituds presentades hagués estat la del propi deutor. En la resta de casos, el concurs es considerarà obligatori
- C. quan hagin presentat sol·licitud tant el deutor com els creditors
Explicació: El text refós de la Llei concursal distingeix entre concurs voluntari i concurs necessari en funció de qui presenta la sol·licitud. El concurs té la consideració de voluntari quan la primera sol·licitud presentada és la del propi deutor. Si la primera sol·licitud l'ha presentada un creditor o un altre legitimat, i el deutor s'hi adhereix posteriorment, el concurs ja no és voluntari sinó necessari. En la resta de casos (quan el deutor no és el primer a sol·licitar-lo), el concurs és necessari. Aquesta distinció té implicacions pràctiques, ja que en el concurs voluntari el deutor conserva les facultats d'administració i disposició sobre el seu patrimoni, mentre que en el necessari pot ser suspès.
Pregunta 7
D'acord amb la Llei de la jurisdicció contenciosa administrativa, quin termini ha de transcórrer per tal que qualsevol de les parts o persones afectades pugui instar l'execució forçosa d'una sentència ferma?
- A. Un mes des de la data del dictat de la sentència
- ✓ B. Dos mesos a partir de la comunicació de la sentència o el termini fixat en aquesta per al compliment de la mateixa
- C. Un mes a partir de la comunicació de la sentència o el termini fixat en aquesta per al compliment de la mateixa
Explicació: L'execució forçosa de sentències fermes és el procés mitjançant el qual es materialitzen els efectes de les resolucions judicials. Segons la Llei de la jurisdicció contenciosa administrativa, no és suficient que s'hagi dictat la sentència: cal que se notifiqui a les parts afectades. El termini es comença a comptar a partir de la comunicació formal de la sentència o, si aquesta en fixa un, des del termini que ella mateixa estableix per al compliment. Dos mesos és el temps que la llei concedeix per sol·licitar aquesta execució forçosa, el qual permet que qualsevol de les parts amb dret a executar-la tingui ocasió suficient de promoure-la.
Pregunta 8
Quin és el termini per resoldre el recurs de reposició que regula el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals?
- ✓ A. Un mes, a comptar, amb caràcter general, des del dia següent a la seva presentació
- B. Trenta dies a comptar des del dia de la seva interposició
- C. Trenta dies hàbils a partir de la seva presentació
Explicació: El recurs de reposició és el mecanisme administratiu que permet als interessats sol·licitar la reconsideració d'un acte administratiu davant el mateix òrgan que l'ha dictat. Segons el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aquest recurs ha de ser resolt dins d'un mes. El còmput d'aquest termini no comença desde la data de la sentència ni des del dia de la interposició sense més, sinó que cal comptar-lo «amb caràcter general, des del dia següent a la seva presentació». Això significa que si es presenta un dilluns, el termini d'un mes comença a comptar-se des del dimarts, fet que és fonamental per calcular correctament quan vença el termini.
Pregunta 9
D'acord amb la Llei general tributària, la prescripció...
- ✓ A. s'aplica d'ofici i extingeix el deute tributari
- B. només s'aplica si així ho sol·licita l'interessat
- C. s'aplica d'ofici però només extingeix el deute tributari si aquest no estava pagat
Explicació: La prescripció en matèria tributària és un dret dels contribuents que es pot alçar en qualsevol moment del procediment tributari. Segons la Llei general tributària, aquest dret no necessita ser sol·licitat expressament per l'interessat: l'Administració tributària ha d'aplicar-la d'ofici en el seu benefici. Un cop declarada la prescripció, aquesta extingeix completament el deute tributari, és a dir, l'administrat ja no té obligació de pagar la quota que vencia anteriorment. Es tracta d'una garantia de seguretat jurídica per als contribuents.
Pregunta 10
D'acord amb la Llei general tributària, quan entren en vigor les normes tributàries?
- A. Als vint dies hàbils de la seva completa publicació al butlletí oficial corresponent, si en elles no es disposa altra cosa
- ✓ B. Als vint dies naturals de la seva completa publicació al butlletí oficial corresponent, si en elles no es disposa altra cosa
- C. Una vegada transcorreguts 10 dies naturals des de la publicació al butlletí oficial corresponent
Explicació: La Llei general tributària estableix en quines condicions entren en vigor les normes tributàries. El concepte clau aquí és la distinció entre dies hàbils i dies naturals. Els dies hàbils exclouen dissabtes, diumenges i festius, mentre que els dies naturals comprenen tots els dies de l'any. L'art. 10.1 de la LGT disposa que les normes tributàries entren en vigor als vint dies naturals de la seva completa publicació al butlletí oficial corresponent, si en elles no s'estableix un altre termini. Aquesta és una norma d'aplicació general tret que la norma tributària específica n'estableixi una entrada en vigor diferent.