Test Diputació de Barcelona + Jurídic (A1) gratuït
10 preguntes reals, sense registre

Explicació: La Caixa de Crèdit de la Diputació de Barcelona és un fons de naturalesa creditícia que funciona com a instrument de cooperació entre administracions locals. La seva finalitat és posar a disposició dels ajuntaments, entitats municipals descentralitzades i altres ens locals de la província una font de finançament flexible per a projectes d'inversió. Un dels usos més importants és finançar noves inversions, és a dir, projectes de capital que amplien o renoven el patrimoni de l'ens local. Un altre ús significatiu és cobrir el dèficit de finançament de les inversions ja executades en exercicis anteriors. Això és especialment útil quan els ajuntaments han fet inversions però no han disposa de recursos suficients per a cobrir-les en el moment i necessiten finançament a posteriori. No és, en canvi, un instrument concebut prioritàriament per a operacions de tresoreria pura o per a refinançament de deute ja existent, que són funcions de caràcter més temporal i que es cobreixen mitjançant altres mecanismes.

Explicació: El Pla Xarxa de Governs Locals és un instrument de cooperació que emana de la Diputació de Barcelona per facilitar les relacions entre aquest ens supramunicipal i els municipis de la província. La seva naturalesa no és interna a la Diputació ni es tracta d'una ordenança de subvencions, sinó que constitueix un pla específic de cooperació dirigit a la realització conjunta d'obres i serveis que són de competència municipal. Aquesta naturalesa el diferencia de plans organitzatius interns i de normes generals de subvencions, perquè estableix una relació cooperativa bilateral per a actuacions municipals concretes.

Explicació: El Reglament sobre l'assistència jurídica, econòmica i tècnica de la Diputació de Barcelona defineix amb precisió els serveis que presta. L'assistència jurídica no es limita només a defensa judicial, sinó que comprèn tot tipus d'assessorament jurídic administratiu sobre matèries relacionades amb les competències municipals i la defensa en procediments judicials. A més, la Diputació proporciona assistència econòmica, assistència tècnica, i assistència especialitzada per garantir la prestació de les funcions de Secretaria i Intervenció, que són funcions essencials en les administracions locals. Aquesta multiplicitat de serveis reflecteix el rol de suport integral que la Diputació exerceix vers els ens locals.

Explicació: La distribució dels recursos del Programa general d'inversions entre els municipis segueix criteris objectius que combinen diversos indicadors. L'assignació mínima garantida assegura que cada municipi rep una quantitat mínima independent del seu tamany o altres variables. La població en proporció directa implica que municipis més grans reben més recursos. Els ingressos propis del municipi corregits per esforç fiscal en proporció inversa significa que es penalitza (s'assignen menys recursos) als municipis més rics i que fan menys esforç fiscal. Aquesta combinació de variables busca equilibrar l'equitat territorial amb la capacitat financera de cada municipalitat.

Explicació: L'Organisme de Gestió Tributària (OGT) és un ens que presta serveis en matèria de gestió tributària a les administracions públiques. Segons el seu Reglament orgànic i funcional, la prestació d'aquests serveis ha de ser contraprestada mitjançant una taxa que estableix l'Ordenança fiscal de cada ens públic beneficiari. No es tracta de serveis gratuïts, sinó que han de ser finançats pels ens públics que en gaudeixen, independentment de la seva mida poblacional. La taxa es regula en les ordenances fiscals de cada administració receptora del servei.

Explicació: El text refós de la Llei concursal distingeix entre concurs voluntari i concurs necessari en funció de qui presenta la sol·licitud. El concurs té la consideració de voluntari quan la primera sol·licitud presentada és la del propi deutor. Si la primera sol·licitud l'ha presentada un creditor o un altre legitimat, i el deutor s'hi adhereix posteriorment, el concurs ja no és voluntari sinó necessari. En la resta de casos (quan el deutor no és el primer a sol·licitar-lo), el concurs és necessari. Aquesta distinció té implicacions pràctiques, ja que en el concurs voluntari el deutor conserva les facultats d'administració i disposició sobre el seu patrimoni, mentre que en el necessari pot ser suspès.

Explicació: L'execució forçosa de sentències fermes és el procés mitjançant el qual es materialitzen els efectes de les resolucions judicials. Segons la Llei de la jurisdicció contenciosa administrativa, no és suficient que s'hagi dictat la sentència: cal que se notifiqui a les parts afectades. El termini es comença a comptar a partir de la comunicació formal de la sentència o, si aquesta en fixa un, des del termini que ella mateixa estableix per al compliment. Dos mesos és el temps que la llei concedeix per sol·licitar aquesta execució forçosa, el qual permet que qualsevol de les parts amb dret a executar-la tingui ocasió suficient de promoure-la.

Explicació: El recurs de reposició és el mecanisme administratiu que permet als interessats sol·licitar la reconsideració d'un acte administratiu davant el mateix òrgan que l'ha dictat. Segons el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aquest recurs ha de ser resolt dins d'un mes. El còmput d'aquest termini no comença desde la data de la sentència ni des del dia de la interposició sense més, sinó que cal comptar-lo «amb caràcter general, des del dia següent a la seva presentació». Això significa que si es presenta un dilluns, el termini d'un mes comença a comptar-se des del dimarts, fet que és fonamental per calcular correctament quan vença el termini.

Explicació: La prescripció en matèria tributària és un dret dels contribuents que es pot alçar en qualsevol moment del procediment tributari. Segons la Llei general tributària, aquest dret no necessita ser sol·licitat expressament per l'interessat: l'Administració tributària ha d'aplicar-la d'ofici en el seu benefici. Un cop declarada la prescripció, aquesta extingeix completament el deute tributari, és a dir, l'administrat ja no té obligació de pagar la quota que vencia anteriorment. Es tracta d'una garantia de seguretat jurídica per als contribuents.

Explicació: La Llei general tributària estableix en quines condicions entren en vigor les normes tributàries. El concepte clau aquí és la distinció entre dies hàbils i dies naturals. Els dies hàbils exclouen dissabtes, diumenges i festius, mentre que els dies naturals comprenen tots els dies de l'any. L'art. 10.1 de la LGT disposa que les normes tributàries entren en vigor als vint dies naturals de la seva completa publicació al butlletí oficial corresponent, si en elles no s'estableix un altre termini. Aquesta és una norma d'aplicació general tret que la norma tributària específica n'estableixi una entrada en vigor diferent.