Test de cossos superiors (A1) gratuït
10 preguntes reals, sense registre

Explicació: L'Extranet de les administracions catalanes (EACAT) és una plataforma especialitzada en tramitació interadministrativa entre els diferents organismes públics catalans. La seva funció principal és facilitar l'intercanvi de documentació electrònica entre administracions (Generalitat, ajuntaments, diputacions, etc.) amb garanties de seguretat tant tècnica com jurídica. Per aconseguir-ho, utilitza la signatura digital com a mecanisme d'autenticació i els registres telemàtics per documentar totes les transaccions. Es diferencia d'altres plataformes digitals com l'eAltacat (destinada a ciutadania) o de portals empresarials generals, ja que EACAT està pensada específicament per a la comunicació oficial entre administracions, no per a l'accés directe de ciutadans o empreses.

Explicació: La pregunta demana identificar l'afirmació que NO és correcta. L'Administració de la Generalitat de Catalunya NO facilita sistemes d'identificació i signatura electrònica basats en elements biomètrics: els sistemes admesos són els certificats electrònics (com l'idCAT i l'idCAT Mòbil), el sistema Cl@ve i altres mecanismes de signatura electrònica reconeguda o avançada, però no la biometria. Per tant, l'afirmació que diu que la Generalitat facilita sistemes basats en elements biomètrics és la incorrecta i, en conseqüència, la resposta correcta a la pregunta. La resta d'afirmacions descriuen correctament els mecanismes d'identificació i signatura que ofereix l'Administració de la Generalitat.

Explicació: El Govern de Catalunya ha assumit el compromís amb l'Agenda 2030 de les Nacions Unides a través de dos mecanismes principals. En primer lloc, ha desenvolupat el Pla nacional per a la implementació de l'Agenda 2030 a Catalunya, que és el document estratègic que marca les línies directrius. Aquesta és una característica essencial: el pla ha comptat amb la participació de TOTS els departaments de la Generalitat, no només alguns sectors específics. En segon lloc, ha impulsat l'Aliança Catalunya 2030, que és un partenariat innovador que va més allà de l'administració pública i que integra actors tant públics com privats. Aquest model de col·laboració multiactor és rellevant perquè l'Agenda 2030 no es pot implementar només des del sector públic; necessita l'implicació del sector empresarial, de les universitats, d'organitzacions socials i de la ciutadania. La participació de tots els departaments és el que diferencia aquesta opció de les altres, que limiten la participació a departaments específics.

Explicació: Els portals de govern obert de la Generalitat de Catalunya són especialment dissenyats per facilitar la participació ciutadana i l'accés a la informació pública. Transparenciacatalunya.cat és el portal dedicat a la transparència administrativa, on es publica informació sobre l'activitat de les administracions públiques catalanes. Dadesobertes.gencat.cat és el portal de dades obertes, que posa a disposició dels ciutadans conjunts de dades en format reutilitzable. Participa.gencat.cat és la plataforma de participació ciutadana on els habitants de Catalunya poden opinar, col·laborar i proposar millores en les polítiques públiques. Aquests tres portals són els canals oficials que la Generalitat ha establert per als ciutadans que vulguin involucrar-se activament en les polítiques de govern obert.

Explicació: En l'àmbit de l'avaluació econòmica de les polítiques públiques, existeixen diverses tècniques per mesurar la relació entre els recursos invertits i els resultats obtinguts. L'anàlisi cost-benefici és la tècnica que consisteix a identificar, quantificar i monetitzar (és a dir, expressar en unitats monetàries) tant els beneficis com els costos d'una intervenció pública, permetent calcular valors numèrics de síntesi com ara la diferència entre beneficis i costos (valor actual net) o el quocient entre el valor dels beneficis i el dels costos (ràtio cost-benefici). A diferència de l'anàlisi cost-efectivitat, que mesura els resultats en unitats naturals (anys de vida guanyats, nombre d'accidents evitats, etc.) sense monetitzar-los, l'anàlisi cost-benefici permet comparar intervencions de naturalesa molt diferent perquè tot s'expressa en la mateixa unitat: els diners.

Explicació: Les competències ACTIC (Accés, Tractament, Creació d'Informació i Comunicació en Tecnologia) són àrees de desenvolupament de l'alfabetització digital. Segons el framework ACTIC, les competències es distribueixen en quatre àrees principals: navegació i comunicació en el món digital (per accedir i comunicar-se); cultura, participació i civisme digital (per participar cívicament); seguretat i transparència en el món digital (per protegir-se i actuar responsablement); i resolució de problemes (per innovar i saber resoldre qüestions amb tecnologia). La presentació de continguts no és una competència ACTIC, sinó que és més aviat una habilitat específica relacionada amb la creació de continguts.

Explicació: El Consorci Administració Oberta de Catalunya és l'entitat responsable de gestionar el catàleg de dades i documents interoperables de Catalunya. Aquest catàleg és essencial per facilitar l'interoperabilitat entre els sistemes de la Generalitat i altres administracions, permetent que les dades es comparteixin de forma segura i eficient. La gestió centralitzada d'aquest catàleg per part del Consorci garanteix que la informació estigui ben organitzada, actualitzada i accessible seguint els estàndards establerts per a l'administració electrònica.

Explicació: El Codi ètic del servei públic de Catalunya va ser aprovat per l'Acord GOV/164/2021, de 26 d'octubre. Aquest document estableix els principis ètics que han de guiar l'actuació de totes les persones que treballen en la Generalitat de Catalunya, independentment de la seva categoria professional o nivell jeràrquic. El codi recull els valors fonamentals com la transparència, la integritat, la responsabilitat i el respecte pels drets humans, establint pautes de comportament que garanteixen una administració pública íntegra i al servei dels ciutadans. És important no confondre la data d'aprovació (2021) amb possibles acords anteriors que no corresponen al codi vigent.

Explicació: El Pla de Govern és el principal instrument de planificació estratègica de la Generalitat de Catalunya per a un mandat polític. Representa la visió global i a mitjà termini de l'acció pública, definint els principals reptes, objectius i actuacions que la Generalitat es proposa assolir durant aquell mandat. A diferència de les altres opcions, que es refereixen a planificacions més operatives o sectorials (programes concrets, plans d'actuació o plans d'àmbit específic), el Pla de Govern actua com a marc general que orienta tota l'actuació de l'Administració. Hi consten, de forma destacada, els objectius claus, les actuacions més importants i els indicadors de seguiment que permetran avaluar el grau de compliment dels objectius estratègics.

Explicació: Les oficines de gestió empresarial (OGE) són el punt únic de tramitació per a les EMPRESES i exerceixen les funcions que els atribueix la Llei 18/2020, del 28 de desembre, de facilitació de l'activitat econòmica: informar i assessorar les empreses (opció B), concentrar en un únic punt els procediments que afecten una activitat (opció C) i impulsar disposicions de caràcter general i convenis per simplificar els tràmits que afecten l'activitat econòmica (opció D). La funció que NO se'ls atribueix és la de l'opció A: oferir el punt d'accés general electrònic integrat de tota l'Administració de la Generalitat. Aquesta funció correspon a la seu electrònica / punt d'accés general de l'Administració, no a l'OGE, que té un abast específicament empresarial. Per això la resposta correcta és la A.